abreujades dels tractaments de respecte i de les designacions genèriques de les persones que precedeixen els noms propis, que s'escriuen sempre amb la inicial en majúscula. Per exemple:
de Mn. Alcover
de Sta. Anna
el Dr. J. Vidal
la Sra. Riera
[...]
en minúscules les sigles lexicalitzades. Per exemple:
ovni (objecte volador no identificat)
bit (binary digit)
En general, en una mateixa sigla convé evitar la barreja de majúsculesiminúscules. Per exemple, PIMEM (Petita i Mitjana Empresa de Mallorca) és preferible a PiMEM.
Com a cas [...]
Tots els substantius i altres elements, tret dels articles i les preposicions, que componen la forma establerta d'una comarca, un municipi, un agregat, una entitat local menor o un barri, s'escriuen amb majúscula inicial. Per exemple:
el Baix Llobregat (comarca)
la Vall de Bianya (municipi [...]
Els noms dels cicles educatius, els estudis i les disciplines s'escriuen amb minúscula inicial. Per exemple:
el preescolar
el cicle mitjà de primària
la formació professional (cicle d'ensenyament)
l'educació secundària obligatòria (però l'ESO)
L'Albert cursa estudis de doctorat.
La Mariona té [...]
En les denominacions oficials d'origen, que són els noms oficials de productes agroalimentaris amb unes característiques concretes que se circumscriuen a una localitat, regió o país determinat, s'escriuen amb majúscula inicial tots els substantius i altres elements que en formen part, tret dels [...]
La lletra inicial dels noms propis i dels diminutius i variants familiars de persones s'escriu amb majúscula. Per exemple:
Joan Salvat Papasseit
Lluís Companys i Jover
Aida Forns
Cesc (Francesc)
Tina (Cristina)
Els cognoms, les dinasties i els llinatges també s'escriuen amb majúscula inicial [...]
Els noms administració, govern, estat i església s'escriuen amb majúscula inicial quan designen una institució concreta. Els adjectius i els complements del nom que els acompanyen, però, s'escriuen sempre amb minúscules. Per exemple:
l'Administració catalana
l'Administració local
els òrgans de [...]
majúscules o minúscules, el nom barri s'escriu amb minúscula perquè s'utilitza com a genèric. Respecte a l'adjectiu, cal escriure'l amb majúscula inicial, barri Xino (com es fa en altres casos com ara barri Gòtic), perquè es tracta del nom propi que va rebre aquest barri durant un període històric.
En [...]
Les denominacions d'exàmens i certificats s'escriuen amb minúscules inicials. Per exemple:
la selectivitat (però les PAU, perquè és una sigla)
certificat de naixement
certificat de correcció de noms i cognoms
certificat de nivell bàsic de català
certificat digital
[...]
Les denominacions d'informes i estudis amb títol propi s'escriuen només amb
la lletra inicial en majúscula. Per exemple:
És un dels responsables de l'Estudi d'impacte
ambiental.
S'han presentat les conclusions de l'Informe sobre el sector de l'habitatge a
Catalunya.
Si aquests documents [...]
Fitxa
5949/6Darrera versió: 14.02.2020
Títol
Criteris de redacció de la invitació
Resposta
Definició
La invitació pertany, juntament amb la convocatòria de reunió i la citació, al grup de documents que s'apleguen sota el terme convocatòria. Així, doncs, la invitació és una convocatòria per mitjà de la qual es convida algú a un acte públic.
Criteris generals de redacció
La claredat, el rigor i la concisió són principis bàsics de la redacció
administrativa. Aquests principis es basen tant en la redacció acurada
de la informació que s'hi expressa com en l'estructuració lògica i en
blocs homogenis de la informació. La documentació administrativa
parteix, gairebé sempre, d'estructures prefixades i deixa poc espai a
la creativitat.
L'aspecte formal dels textos és fonamental per a la comunicació. La
invitació, com molts altres documents, segueix una estructura força
constant pel que fa als elements que la integren.
Els diferents blocs d'informació de la invitació són els següents:
identificació de qui invita o convida
nucli, que inclou les dades de l'acte públic (nom, dia, hora i lloc)
datació
També s'hi poden fer constar altres informacions, com és ara:
persona destinatària
petició de confirmació d'assistència
personalitats que presidiran l'acte o hi assistiran
necessitat de presentar la invitació
Pel que fa als criteris generals de redacció, cal tenir en compte que
els tractaments que s'utilitzen en la redacció d'invitacions són la
tercera persona del singular per a qui convida i per a la persona
destinatària. Ara bé, si no s'esmenta el destinatari o la destinatària,
s'utilitza el tractament de vós en aquest segon cas.
Identificació de qui convida
La identificació de qui convida, a part de la capçalera, pot tenir una de les estructures següents:
càrrec (l'entitat ja surt a la capçalera)
entitat
càrrec i entitat que invita
tractament protocol·lari, nom i cognoms i càrrec
Pel que fa a l'ús o no dels tractaments protocol·laris, en general és
aconsellable de prescindir-ne, tot i que en un document protocol·lari
com és ara la invitació també es considera adequat que hi aparegui el
tractament.
Estructura i continguts
El contingut i les característiques de cada una de les parts de la invitació són els següents:
1. Nucli de la invitació
Aquest apartat, després del verb principal (invita o convida),
aplega la informació sobre la persona destinatària, l'acte de què es
tracta i el dia, l'hora i el lloc en què es durà a terme. També és
l'espai adequat per indicar, si cal, qui ha de presidir l'acte o quines
personalitats hi assistiran.
2. Salutació, comiat i signatura
La invitació no ha de portar ni fórmula de salutació ni fórmula de comiat. Tampoc no ha de portar signatura.
3. Datació
La invitació és un document que no s'ha de registrar. Per tant, només
duu una única data, que s'estructura com segueix: població, nom del mes
escrit en lletres i any escrit en xifres.
4. Informació complementària
Segons en quins actes cal confirmar l'assistència. El lloc adequat per indicar-ho és després de la data del document.
En general tothom qui és convidat acostuma a dur la invitació a l'acte.
Hi ha ocasions en què el control de l'entrada és més rigorós i convé
recordar que és imprescindible presentar la targeta. Sovint aquest
control va lligat al fet que les invitacions estiguin personalitzades.
Aquesta indicació, com l'anterior, figura després de la datació.
Identificació de l'organisme
Pel que fa a la resta d'elements que configuren el disseny gràfic de la
invitació (marges, situació del logotip, tipus de paper o cartolina,
etc.), atès que no són exclusius d'aquest document i que afecten tota
la documentació d'un organisme, cal seguir les normes o els programes
de cada institució.
La invitació pertany, juntament amb la convocatòria de reunió i la citació, al grup de documents que s'apleguen sota el terme convocatòria. Així, doncs, la invitació és una convocatòria per mitjà de la qual es convida algú a un acte públic.
Criteris generals de redacció
La claredat, el rigor i la concisió són principis bàsics de la redacció
administrativa. Aquests principis es basen tant en la redacció acurada
de la informació que s'hi expressa com en l'estructuració lògica i en
blocs homogenis de la informació. La documentació administrativa
parteix, gairebé sempre, d'estructures prefixades i deixa poc espai a
la creativitat.
L'aspecte formal dels textos és fonamental per a la comunicació. La
invitació, com molts altres documents, segueix una estructura força
constant pel que fa als elements que la integren.
Els diferents blocs d'informació de la invitació són els següents:
identificació de qui invita o convida
nucli, que inclou les dades de l'acte públic (nom, dia, hora i lloc)
datació
També s'hi poden fer constar altres informacions, com és ara:
persona destinatària
petició de confirmació d'assistència
personalitats que presidiran l'acte o hi assistiran
necessitat de presentar la invitació
Pel que fa als criteris generals de redacció, cal tenir en compte que
els tractaments que s'utilitzen en la redacció d'invitacions són la
tercera persona del singular per a qui convida i per a la persona
destinatària. Ara bé, si no s'esmenta el destinatari o la destinatària,
s'utilitza el tractament de vós en aquest segon cas.
Identificació de qui convida
La identificació de qui convida, a part de la capçalera, pot tenir una de les estructures següents:
càrrec (l'entitat ja surt a la capçalera)
entitat
càrrec i entitat que invita
tractament protocol·lari, nom i cognoms i càrrec
Pel que fa a l'ús o no dels tractaments protocol·laris, en general és
aconsellable de prescindir-ne, tot i que en un document protocol·lari
com és ara la invitació també es considera adequat que hi aparegui el
tractament.
Estructura i continguts
El contingut i les característiques de cada una de les parts de la invitació són els següents:
1. Nucli de la invitació
Aquest apartat, després del verb principal (invita o convida),
aplega la informació sobre la persona destinatària, l'acte de què es
tracta i el dia, l'hora i el lloc en què es durà a terme. També és
l'espai adequat per indicar, si cal, qui ha de presidir l'acte o quines
personalitats hi assistiran.
2. Salutació, comiat i signatura
La invitació no ha de portar ni fórmula de salutació ni fórmula de comiat. Tampoc no ha de portar signatura.
3. Datació
La invitació és un document que no s'ha de registrar. Per tant, només
duu una única data, que s'estructura com segueix: població, nom del mes
escrit en lletres i any escrit en xifres.
4. Informació complementària
Segons en quins actes cal confirmar l'assistència. El lloc adequat per indicar-ho és després de la data del document.
En general tothom qui és convidat acostuma a dur la invitació a l'acte.
Hi ha ocasions en què el control de l'entrada és més rigorós i convé
recordar que és imprescindible presentar la targeta. Sovint aquest
control va lligat al fet que les invitacions estiguin personalitzades.
Aquesta indicació, com l'anterior, figura després de la datació.
Identificació de l'organisme
Pel que fa a la resta d'elements que configuren el disseny gràfic de la
invitació (marges, situació del logotip, tipus de paper o cartolina,
etc.), atès que no són exclusius d'aquest document i que afecten tota
la documentació d'un organisme, cal seguir les normes o els programes
de cada institució.